CatalÓ  |  Castellano

Servei de Ginecologia
Hospital Universitari Vall d'Hebron
└rea Materno-Infantil

Passeig de la Vall d'Hebron, 119-129 - 08035 Barcelona
TelŔfon: 93 489 30 00
info@ginecologiavhebron.com
Unitats > Ginecologia general i s˛l pelviÓ > Informaciˇ pacients > Disfuncions del s˛l pelviÓ
Ginecologia general i s˛l pelviÓ
Informaciˇ pacients
Disfuncions del s˛l pelviÓ

Disfuncions del s˛l pelviÓ: IncontinŔncies urinÓries, incontinŔncies anals i prolapses genitals

IncontinŔncia urinÓria: Fa referŔncia a la pŔrdua involuntÓria d'orina per part de la pacient.

Es distingeixen 3 tipus d'incontinŔncia urinÓria clÝnica:

  • IncontinŔncia urinÓria d'esforš (IUE): Quan la pŔrdua d'orina s'associa a tos, esternut, riure..., Ús a dir, a augments de la pressiˇ abdominal. S'estima que s'observa en un 20% de les pacients.
  • IncontinŔncia urinÓria d'urgŔncia (IUU): Quan la pŔrdua d'orina s'associa a un desig incontrolable d'orinar que no es pot frenar. Sol associar-se a un augment en la freqŘŔncia miccional diŘrna i nocturna. S'estima que s'observa en un 20% de les pacients
  • IncontinŔncia urinÓria mixta (IUM): Quan s'associa una incontinŔncia urinÓria d'esforš i una incontinŔncia urinÓria d'urgŔncia. ╔s la causa mÚs freqŘent, s'estima que afecta el 60% de les pacients.

Cadascun dels tipus d'incontinŔncia obeeix a unes causes determinades que s'han d'identificar per a la correcta aplicaciˇ del tractament.

El diagn˛stic es realitza mitjanšant hist˛ria clÝnica, examen fÝsic i estudi urodinÓmic. Poden ser necessÓries aplicar altres proves complementÓries com sˇn la cistosc˛pia o l'ecografia.
El tractament dependrÓ de la causa.

Generalment la incontinŔncia urinÓria d'esforš requereix tractament quir˙rgic mitjanšant la colĚlocaciˇ d'unes bandes sintŔtiques, que actuen mantenint ferma la uretra en els esforšos, impedint la fuga d'orina. ╔s freqŘent que aparegui associada a un cert grau de prolapse genital que tambÚ requerirÓ tractament quir˙rgic.

La incontinŔncia urinÓria d'urgŔncia i la incontinŔncia urinÓria mixta solen requerir tractament mŔdic amb fÓrmacs anticolinŔrgics, que actuen sobre la hiperactivitat de la bufeta urinÓria. Poden tambÚ requerir tractament quir˙rgic si falla el tractament mŔdic indicat o quan s'associ´ a prolapses genitals, per˛, els resultats obtinguts desprÚs de la cirurgia sˇn pitjors que en el cas de la incontinŔncia urinÓria d'esforš.
La tŔcnica quir˙rgica emprada per a la correcciˇ de la IUE Ús la inserciˇ de bandes suburetrales lliures de tensiˇ. Aquestes bandes sˇn habitualment de material sintŔtic (polipropilŔ), encara que tambÚ n'existeixen de material biol˛gic (dermis porcina). Es posen per via transobturadora (TOT) o bÚ retropubiana (TVT). La taxa de bons resultats amb la TOT se situa en el 90% de les pacients (curaciˇ 75% millora 15%).

En colĚlaboraciˇ amb la unitat de Proctologia s'ha iniciat, amb Ŕxit, la tŔcnica d'implant de neuromodulador sacre, que tÚ la seva indicaciˇ en bufeta hiperactiva i en incontinŔncia urinÓria d'urgŔncia, alteracions de base neurol˛gica de la funciˇ urinÓria.

Prolapse dels ˛rgans pŔlvics: Descens dels ˛rgans situats a l'interior de la pelvis cap a l'exterior, descens que es fa visible per l'orifici vaginal. Normalment s'acompanyen del desplašament de la paret vaginal adjacent.

Segons la zona-˛rgan prolapse distingim:

  • Compartiment anterior
    CISTOCELE: descens de la bufeta urinÓria
    CISTOURETROCELE: descens de la bufeta urinÓria i de la uretra
  • Compartiment mitjÓ
    PROLAPSE UTER═ o HISTEROCELE: descens de l'˙ter
    PROLAPSE DE C┌PULA VAGINAL: descens del fons vaginal en pacients que han estat intervingudes d'histerectomia
  • Compartiment superior
    RECTOCELE: descens del recte
    ENTEROCELE: descens intestinal a travÚs del fons de la vagina
    RECTOENTEROCELE: combinaciˇ de rectocele i enterocele

La severitat del descens permet establir els graus del prolapse. Si no arriben a l'himen es cataloguen com de grau I, si arriben a l'himen arriben al grau II i si sobrepassen l'himen es designen com de grau III, si la vagina estÓ totalment exterioritzada amb els seus respectius ˛rgans adjacents es denomina prolapse total o prolapse de grau IV.

La simptomatologia que provoquen Ús variada i dependrÓ de la severitat del prolapse i de quins ˛rgans estiguin prolapsats. Sovint hi ha: pes en baix ventre, bony genitals, dificultat en les relacions sexuals, incontinŔncia urinÓria d'esforš o/i d'urgŔncia, dificultat de buidatge de la bufeta urinÓria, infeccions d'orina de repeticiˇ, incontinŔncia d'excrements o gasos,...

El tractament dependrÓ de la simptomatologia que produeix a la pacient.

En casos lleus, els exercicis de rehabilitaciˇ dels m˙sculs pŔlvics Ús l'opciˇ terapŔutica mÚs id˛nia. Quan el tractament conservador amb rehabilitaciˇ de la musculatura no ha estat eficaš o quan el prolapse Ús molt sever hi ha indicaciˇ de tractament quir˙rgic. Si hi ha contraindicaciˇ per a la cirurgia o la pacient no la desitgÚs Ús possible utilitzar un pesari com a opciˇ de tractament (anell de silicona de diÓmetres variables que introdu´t a la vagina intenta donar suport a les parets vaginals descendides).

El tractament quir˙rgic consisteix en la correcciˇ dels defectes que han provocat el prolapse. Les possibilitats quir˙rgiques sˇn m˙ltiples: correccions dels defectes fascials, histerectomia vaginal, cleisis vaginals, correcciˇ amb malles (material sintŔtic o biol˛gic), colĚlocaciˇ de bandes sintŔtiques que eleven els ˛rgans prolapsats (pexia). Habitualment aquestes tŔcniques quir˙rgiques es realitzen per via vaginal, encara que en ocasions Ús necessÓria la via laparosc˛pica per a la realitzaciˇ de les pexies.

L'elecciˇ de la tŔcnica quir˙rgica a utilitzar dependrÓ de les caracterÝstiques de cada pacient.

FreqŘentment s'associa prolapse genital amb incontinŔncia urinÓria per la qual cosa s'hauran de corregir ambdues situacions en el mateix acte quir˙rgic.