Català  |  Castellano

Servei de Ginecologia
Hospital Universitari Vall d'Hebron
Àrea Materno-Infantil

Passeig de la Vall d'Hebron, 119-129 - 08035 Barcelona
Telèfon: 93 489 30 00
info@ginecologiavhebron.com
Unitats > Gin. Oncològica i Patologia TGI > Principals processos assistencials > Càncer d'endometrio
Ginecologia Oncològica i Patologia TGI
Principals processos assistencials
Càncer d'endometrio

Epidemiologia

En els països desenvolupats, el carcinoma d'endometri, és la neoplàsia més freqüent del tracte genital femení. Es tracta d'una malignització de les cèl·lules epitelials i glandulars que revesteixen l'úter en el seu interior.
L'edat de major incidència és entre els 50 i 59 anys. La majoria dels càncers d'endometri tenen lloc a la postmenopausa però fins un 25% passa en pacients premenopàusiques.
Hi ha dos tipus de càncer d'endometri:

  1. Tipus I: representa el 80% dels càncers endometrials, típic de dones pre i perimenopàusiques exposats a estrògens no contraposats amb gestàgens i amb història d'hiperplàsia endometrials. El tipus histològic associat és el tipus endometrioide i en general són de bon pronòstic.
  2. Tipus II: representa el 20%, esdevé en dones post-menopàusiques sense història d'exposició a estrògens. Els tipus histològics són d'alt risc (serós-papilar i cèl·lula clara) i tenen pitjor pronòstic.

Altres factors de risc del càncer d'endometri són l'obesitat, la nul·liparitat, la síndrome de l'ovari poliquístic i sovint s'associa a hipertensió arterial i diabetis. El tamoxifèn, utilitzat per disminuir el risc de càncer de mama contralateral, també augmenta el risc de càncer d'endometri, especialment si s'utilitza més de 5 anys.

 

Diagnòstic

  • Clínica
    El signe més freqüent és la metrorràgia després de la menopausa, el que facilita que en la majoria de casos es diagnostiqui en estadis inicials. Pot donar altres símptomes com dolor pèlvic, dolor o sagnat amb les relacions sexuals o anèmia. En les dones premenopàusiques el símptoma d'alarma poden ser períodes extremadament llargs o augment de la freqüència de sagnat menstrual.
  • Exploracions complementàries
    Davant qualsevol metrorràgia post-menopàusica ha de realitzar una biòpsia endometri i/o histeroscòpia per tal d'arribar al diagnòstic de càncer d'endometri.
    La realització d'una biòpsia endometrial previ al tractament quirúrgic d'aquesta entitat, pot aportar informació pel que fa a les característiques histològiques de la neoplàsia uterina si és patològica.
    Les tècniques d'imatge emprades per a l'estudi d'extensió del càncer d'endometri són l'ecografia ginecològica transvaginal i/o abdominal, la RMN abdomino-pèlvica; aquestes dues últimes exploracions ens aportaran informació no només de la infiltració miometrial, sinó també sobre un possible creixement locoregional amb afectació extrauterina.
    La determinació de nivells sèrics de marcadors tumorals per al diagnòstic i seguiment està indicat en alguns tipus histològics de càncer endometrial.

 

Tractament

  • Cirurgia
    El tractament primari d'elecció és la cirurgia, que consisteix en histerectomia total amb annexectomia bilateral, i en els casos d'alt risc limfadenectomia pèlvica bilateral, limfadenectomia paraaòrtics i omentectomía.
    La via d'abordatge quirúrgica pot ser laparotòmica o laparoscòpica-vaginal amb o sense assistència robòtica.
    Això ens permetrà tenir una estadificació quirúrgica patològica per conèixer els factors de pronòstic i la necessitat de tractaments adjuvants després de la cirurgia.
  • Radioteràpia
    Es pot administrar en forma de radioteràpia externa pèlvica i/o aòrtica i/o en forma de braquiteràpia. Ha demostrat ser efectiva a incrementar el control local de la malaltia i per tant, disminuir les recidives.
    En alguns cas de contraindicació de cirurgia pot realitzar-se radioteràpia amb intenció curativa.
  • Quimioteràpia
    En els tipus histològics d'alt risc i en estadis avançats de la malaltia pot administrar-se quimioteràpia per augmentar la supervivència d'aquestes pacients.

 

Pronòstic

La supervivència global als 5 anys és de més del 80%, encara que varia de més del 90% en estadis I fins al 15% en estadis IV.
A part de l'estadi que és el principal factor pronòstic, altres factors que influeixen en el pronòstic de la malaltia són el tipus histològic, la presència de malaltia ganglionar, així com la mida tumoral o la presència de permeació limfovascular.