Català  |  Castellano

Servei de Ginecologia
Hospital Universitari Vall d'Hebron
Àrea Materno-Infantil

Passeig de la Vall d'Hebron, 119-129 - 08035 Barcelona
Telèfon: 93 489 30 00
info@ginecologiavhebron.com
Unitats > Gin. Oncològica i Patologia TGI > Principals processos assistencials > Sarcomes uterins
Ginecologia Oncològica i Patologia TGI
Principals processos assistencials
Sarcomes uterins

Generalitats. Epidemiologia

Els sarcomes uterins constitueixen un grup infreqüent i heterogeni de neoplàsies uterines. Representen entre un 3% i un 5% de tots els tumors uterins. La seva heterogeneïtat s'atribueix als diferents tipus histològics que formen part d'aquest grup de neoplàsies uterines: Carcinosarcomas (50%), Leiomiosarcoma (30%), Adenosarcomas (10%), Sarcomes de l'Estroma Endometrial (8%), altres (2 %).

L'edat de major incidència és entre la 4ª i 6ª dècades de la vida.

En relació als possibles factors de risc associats, no s'han trobat resultats concloents quant a la paritat, l'edat de la menarquia i de la menopausa. No obstant això, s'ha registrat en un 5-10% dels casos història d'irradiació pèlvica prèvia, així com, s'ha observat que un tractament prolongat amb tamoxifèn incrementa el risc de sarcoma uterí principalment del tipus histològic carcinosarcoma, tot i que el risc absolut és baix.

 

Diagnòstic

El diagnòstic d'aquesta entitat pot ser incidental després del resultat histopatològic d'una peça d'histerectomia o miomectomia realitzades sota la sospita diagnòstica inicial d'un procés benigne.

D'altra banda, tant les característiques clíniques com els possibles troballes constatats en les exploracions d'imatge no són específics, podent-se presentar en altres processos patològics malignes (carcinoma d'endometri) o benignes (miomes uterins).

  • Clínica:
    El símptoma més comú és el sagnat vaginal que pot ser des d'un spotting fins a una menorràgia. Altres possibles símptomes associats són el dolor pèlvic o abdominal, la presència d'un flux vaginal brut pudent, la distensió o augment del perímetre abdominal, entre d'altres.

    A l'exploració física ginecològica es pot constatar un úter augmentat de mida, i, en el tipus carcinosarcoma, la protrusió de part de la tumoració a través del canal cervical.

  • Exploracions complementàries:
    Les tècniques d'imatge emprades per a l'estudi diagnòstic dels sarcomes uterins són l'ecografia ginecològica transvaginal i/o abdominal, la RMN pèlvica i/o la TAC abdomino-pèlvica; aquestes dues últimes exploracions ens aportaran informació no només de la tumoració uterina, sinó també sobre un possible creixement locoregional amb afectació extrauterina.

    La realització d'una biòpsia endometrial prèvia al tractament quirúrgic d'aquesta entitat, pot aportar informació pel que fa a les característiques histològiques de la neoplàsia uterina si és patològica, però el resultat pot ser negatiu en aquells casos on no hi ha afectació endometrial.

    La determinació de nivells sèrics de marcadors tumorals per al diagnòstic i seguiment d'aquest tipus de neoplàsies uterines no està indicada.

 

Tractament

  • Cirurgia:
    El tractament d'elecció dels sarcomes uterins és la cirurgia, la qual ha de ser òptima. En termes generals, consistirà a una histerectomia total amb annexectomia bilateral, una limfadenectomia pèlvica bilateral i rentats citològics peritoneals. Hi ha algunes particularitats per a alguns tipus histològics amb més o menys afectació extrauterina peritoneal i/o ganglionar, així com, per a determinats estadis de la malaltia.

    És molt important la realització d'una cirurgia correcta, ja que l'estadificació de la malaltia dependrà d'ella, i, en última instància, l'estadi serà un dels factors més determinants del pronòstic de la malaltia, així com, condicionarà la necessitat o no de teràpies adjuvants després de la cirurgia.

  • Radioteràpia:
    Ha demostrat ser efectiva en incrementar el control local de la malaltia. Ara per ara, cal indicar com a teràpia adjuvant dels sarcomes uterins segons els mateixos criteris que els empleats per al carcinoma d'endometri.
  • Quimioteràpia:
    La utilitat de la quimioteràpia com a tractament adjuvant dels sarcomes uterins és discutible. Les seves indicacions es limiten als estadis més avançats de la malaltia.

 

Pronòstic

En general, els sarcomes uterins són un tipus de neoplàsia ginecològica amb mal pronòstic i comportament més agressiu que el carcinoma d'endometri.

La supervivència als 5 anys dependrà de l'estadi de la malaltia, sent per als estadis inicials entre un 40-70%, i, per als estadis avançats entre un 0-20%.

A part de l'estadi que és el principal factor pronòstic, altres factors que influeixen en el pronòstic de la malaltia són el tipus histològic (sent de millor pronòstic els adenosarcomas i els sarcomes de l'estroma endometrial, i de pitjor pronòstic els leiomiosarcoma) , la presència de malaltia ganglionar i/o peritoneal, entre d'altres.