Català  |  Castellano

Servei de Ginecologia
Hospital Universitari Vall d'Hebron
Àrea Materno-Infantil

Passeig de la Vall d'Hebron, 119-129 - 08035 Barcelona
Telèfon: 93 489 30 00
info@ginecologiavhebron.com
Unitats > Cirurgia Endoscòpica ginecològica > Cirurgia histeroscòpica
Cirurgia Endoscòpica ginecològica
Cirurgia histeroscòpica

Introducció a la Cirurgia histeroscòpica

L'instrument que s'utilitza per realitzar la cirurgia histeroscòpica és el Resectoscòpi. Els dos models més coneguts, a l'actualitat, són: el resector monopolar i el resector bipolar. Tots dos utilitzen electricitat tant per ressecar teixit com per realitzar destrucció tèrmica. El Resectoscòpi és un prim tub proveït d'una càmera de TV i una nansa que ens permet, sota visió directa, tallar i extreure teixit de l'interior de l'úter.

 

Indicacions

Amb el resector es pot realitzar extracció de grans pòlips endometrials, miomes submucosos i resecció de la paret endometrial (paret que recobreix l'interior de l'úter). L'ecografia transvaginal ens orienta sobre la patologia existent però és la histeroscòpia diagnòstica la qual ens indicarà la resectoscopia. Tant pòlips endometrials com miomes submucosos són en general lesions benignes. El risc de malignització dels pòlips endometrials és d'1% i dels miomes d'un 0.5%. Tots dos poden ser causa d'infertilitat. Per poder extreure amb èxit els miomes submucosos aquests s'han de localitzar íntegrament a l'interior de la cavitat uterina (tipus 0) o més del 50% dels mateixos (tipus I)

 

Símptomes

Els símptomes més freqüents que presenten les pacients amb miomes submucosos són menstruacions abundants amb presència de coàguls. També solen acompanyar-se de dolor pèlvic. Segons el temps d'evolució no és infreqüent que presentin anèmia.
Els pòlips endometrials s'acompanyen en moltes ocasions de sagnats.

 

Contraindicacions

Està contraindicada la histeroscòpia en casos de:

- Infecció pèlvica recent
- Gestació
- Sagnat actiu

 

Preparació

La pacient es col·loca en posició ginecològica forçada i es practica l'asèpsia de vulva, perineu i vagina.
En pacients amb miomes submucosos majors de 30 mm. s'indiquen anàlegs de la GnRh
previs a la intervenció. Es solen administrar 3 dosis i.m. (una cada 28 dies). Aquest medicament produeix una supressió temporal de la funció ovàrica i per tant de la producció d'hormones femenines. La conseqüència és el cessament de les menstruacions, una reducció de la vascularització dels miomes i per tant un menor sagnat durant la intervenció, la qual cosa repercuteix en un menor temps operatori. Durant el tractament amb anàlegs i en desaparèixer temporalment les menstruacions les pacients es recuperen de la possible anèmia.

 

Intervenció

Es realitza dilatació del cèrvix uterí fins al nombre 9.5 de talls de Hegar. S'introdueix el resector (9 mm. de diàmetre extern) i un cop estudiada la cavitat uterina s'inicia la fragmentació del pòlip endometrial o mioma submucós. La intervenció sempre es realitza amb talls del fons uterí cap al cèrvix. La tècnica consisteix a ressecar tant pòlips com miomes i seguidament extreure els fragments de l'interior de la cavitat uterina. Aquestes intervencions es realitzen en quiròfan, previ estudi preoperatori corresponent, amb anestèsia locoregional (intradural) encara que també es poden realitzar amb anestèsia general.

La intervenció dura menys d'una hora. L'estada postoperatòria sol ser d'unes hores excepte quan la pacient presenta patologia associada important.

 

El Morcelador histeroscòpic

És un endoscopi que ens permet seccionar i aspirar teixit de l'interior de l'úter al mateix temps. Aquest instrument té un diàmetre de 9 mm. i compta amb un canal de treball central pel qual s'introdueixen terminals independents per extreure pòlips endometrials o miomes submucosos. Utilitza sèrum fisiològic com a mitjà per a distendre la cavitat uterina.

És especialment útil en casos de grans pòlips endometrials.