Català  |  Castellano

Servei de Ginecologia
Hospital Universitari Vall d'Hebron
Àrea Materno-Infantil

Passeig de la Vall d'Hebron, 119-129 - 08035 Barcelona
Telèfon: 93 489 30 00
info@ginecologiavhebron.com
Unitats > Cirurgia Endoscòpica ginecològica > Informació pacients > Estudi i tractament de l'Endometriosi
Cirurgia Endoscòpica ginecològica
Patologies que es tracten amb tècniques endoscòpiques
Estudi i tractament de l'Endometriosi

L'endometriosi és la presència de teixit endometrial, glàndules i estroma, fora de la cavitat uterina. Aquest teixit està sotmès als efectes de les variacions cícliques dels esteroides ovàrics. Les característiques proliferatives, secretores i inflamatòries induïdes per aquestes hormones en el teixit endometrial ectòpic, es creu que són la causa dels dos símptomes més rellevants de l'endometriosi: el dolor i l'esterilitat.

La forma de presentació més freqüent és l'endometriosi ovàrica i peritoneal. El teixit endometri pot localitzar retroperitoneals, en l'envà recte vaginal, afectant altres òrgans de la pelvis: urèters, bufeta i intestí, sent el recte sigma la porció d'intestí més freqüentment involucrada.
Gairebé qualsevol part de l'organisme pot estar afectada encara que les formes extrapèlviques són poc freqüents. L'endometriosi localitzada a les capes profundes del miometrio s'anomena adenomiosis.

És una malaltia que afecta a dones en edat reproductiva. L'edat de màxima inicidència del diagnòstic es situa entre els 25 i els 40 anys, sent excepcional el seu diagnòstic en l'edat puberal.
La prevalença en la població general s'estima entorn d'un 10%.
L'endometriosi és una malaltia benigna de causa desconeguda. S'han postulat diverses teories sense que cap pugui explicar en la seva totalitat l'espectre d'aquesta entitat. La implantació de cèl·lules per transport retrògrad a través de les trompes durant la menstruació a la cavitat peritoneal. La Metaplasia celómica, o alteracions inmulògiques, són alguns dels mecanismes proposats.

La intensitat i freqüència dels símptomes és molt variable en l'endometriosi. Algunes pacients són asimptomàtiques i la malaltia es descobreix en cirurgies realitzades per un altre motiu. El dolor tipus dismenorrea i la infertilitat són la causa de consulta que, amb major freqüència, porten al diagnòstic de l'endometriosi.
Pot aparèixer també: Disparèunia (dolor amb les relacions sexuals). Disquèzia (dolor a la defecació), o dolor pèlvic crònic.

En cas d'afectació de l'aparell urinari els símptomes són poc específics en forma de disúria, síndrome miccional incomplet o lumbàlgies. La hematúria o rectorràgia cícliques són manifestacions molt poc freqüents, encara que patognomòniques d'aquesta malaltia.
La sospita clínica s'estableix sobre la base dels símptomes de consulta de la pacient i cal fer diferents exploracions. L'exploració física, s'ha de realitzar preferentment durant la menstruació.

 

Proves complementàries:

Ecografia transvaginal: No té valor en el diagnòstic d'endometriosi peritoneal, però és útil pel diagnòstic o excloure endometriomes ovàric. Té un rol en el diagnòstic de l'endometriosi que afecta bufeta o recte.

Analítica de sang: Alguns estudis han assenyalat un increment en el nivell del marcador CA125 en pacients amb endometriosi. Aquesta substància és un marcador molt inespecífic que es pot elevar per altres patologies, (cirurgia recent, miomes, malaltia inflamatòria pèlvica i càncer epitelial d'ovari). No totes les pacients amb endometriosi presenten una elevació del CA125, i els nivells d'aquesta substància no es correlacionen amb la severitat de l'endometriosi, per la qual cosa no és una dada útil en el diagnòstic, ni en el seguiment de l'endometriosi. No obstant això es determina com a part del protocol d'estudi de la massa anexial en pacients amb endometriosi ovàrica.

RMN: Si se sospita clínicament una endometriosi profunda, s'ha d'investigar la possible afectació ureteral, vesical, o intestinal. En el nostre medi realitzem de primera elecció un RMN pèlvica, que ens permet en una sola exploració avaluar la presència de lesions en el compartiment anterior i posterior de la pelvis, així com la presència d'adenomiosis associada. Tenint uns bons percentatges de sensibilitat i especificitat per al diagnòstic d'endometriosi.
Ocasionalment pot ser necessari completar l'estudi amb altres proves: Cistoscòpia, Colonoscòpia, Ecografia transrectal.

Laparoscòpia: El "gold standar" en el diagnòstic de l'endometriosi és la visualització dels implants per laparoscòpia i confirmació anatomo-patològica. De vegades és necessari realitzar una laparoscòpia per arribar al diagnòstic de la malaltia que no s'ha pogut diagnosticar amb altres proves.

 

Tractament:

Hi ha diferents tractaments mèdics que poden reduir el dolor associat a endometriosi: danazol, anàlegs de Gn-RH, progesterona, amb diferents efectes secundaris i perfils de cost. Tots ells es basen en la supressió de la funció ovàrica per la qual cosa no possibiliten la gestació. La recurrència dels símptomes a curt termini amb aquests tractaments són molt altes (53%). Algunes dones responen malament o no responen en absolut al tractament mèdic. Per tot això, el tractament d'elecció en l'endometriosi és el tractament quirúrgic.

Preferiblement, l'abordatge ha de ser laparoscòpic, ja que permet una millor visualització i tractament de tots els focus amb les conegudes avantatges de la cirurgia mínimament invasiva.
L'ablació de les lesions d'endometriosi mínima redueix el dolor associat amb la mateixa i millora la taxa de gestació espontània.
En el cas de l'endometriosi ovàrica, la quistectomia -extracció del quist-, és la tècnica d'elecció. La neurectomía presacre pot tenir un paper en el dolor associat a endometroisis en determinades pacients.

Per als casos d'endometriosi severa amb afectació de diversos òrgans, el nostre centre disposa d'un equip multidisciplinari: cirurgians generals, uròlegs, i ginecòlegs per al tractament i extirpació completa de tots els focus d'endometriosi en un sol acte quirúrgic. Malgrat a la complexitat d'aquest tipus de cirurgia, en la majoria de les pacients, es pot completar per via laparoscòpica.

En pacients amb afectació severa o recidivant, en què no es vol preservar fertilitat es pot optar per un tractament definitiu amb histerectomia, extirpant tot el teixit endometriòtics visible i considerar la annexectomia bilateral.